Vés al contingut

Àiax (Sòfocles)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreÀiax
(grc) Αἴας Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorSòfocles Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 460 aC
Dades i xifres
Gèneretragèdia grega Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Representa l'entitatsuicide of Ajax (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Àjax preparant-se pel suïcidi.

Àiax o Àjax (en grec antic: Αίας) és una tragèdia clàssica grega escrita per Sòfocles el segle v aC. Està ambientada durant la Guerra de Troia i relata els fets que condueixen a la mort del capitost dels salaminis Àiax el Gran.[1]

Obra

[modifica]

Argument

[modifica]

L'obra comença amb Àiax enfurismat perquè, després de la mort d'Aquil·les, els líders grecs han decidit donar la seva armadura a Ulisses en lloc d'ell. Sentint-se insultat per no haver rebut aquest honor, decideix matar-los per venjar la humiliació. Per evitar-ho, la deessa Atena l'embruixa i li fa creure que un ramat d'ovelles és l'exèrcit grec. Àiax es llença sobre el ramat i en mata moltes ovelles fins que s'adona de l'engany.

Avergonyit davant de la resta dels guerrers grecs Àiax es planteja suïcidar-se, però la seva esposa Tecmessa li suplica que no deixi sols a ella i al seu fill Eurísaces. Àiax deixa el seu escut al seu fill i marxa de casa dient que va a purificar-se i enterrar l'espasa que li havia donat Hèctor. Aleshores arriba al campament un missatger enviat per Teucre, el germà d'Àiax, i explica que l'endeví Calcant ha profetitzat que Àiax moriria avui si sortia de casa. Tecmessa i els soldats proven de trobar Àiax, però no són a temps d'evitar-ne el suïcidi: havia enterrat l'espasa, però deixant la fulla dreta per deixar-se caure a sobre.

Mort d'Àiax (400-350 aC)

La part final de l'obra descriu les discussions sobre què cal fer amb el cos d'Àiax. Menelau i Agamèmnon no volen deixar que sigui enterrat, i Teucre s'hi enfronta. Tot i que havia estat el seu rival, Ulisses els ajuda a convèncer que permetin l'enterrament. L'obra acaba amb Teucre fent els preparatius per l'enterrament, al que no assistirà Odisseu per respecte al difunt.[2]

Dramatis personae

[modifica]

Personatges, per ordre d'aparició: Atena, Ulisses, Àiax, cor de mariners salaminis, Tecmessa, un missatger, Teucre, Menelau, Agamèmnon. Personatges muts: Eurísaces, un pedagog, un herald militar.

Escenes

[modifica]
  • Pròleg: Atena, invisible per Ulisses, apareix i li explica com ha impedit que Àiax ataqués els grec fent-li creue la il·lusió que són els ramats que han capturat com a botí. Atena crida a Àiax i aquest surt de la tenda vanagloriant-se de la seva victòria, i explica que té un moltó pres a la seva tenda que es pensa que és Ulisses.
  • Primer càntic del cor: els mariners salamins es solidaritzen amb Àiax, i expressen nerviosisme i por pels esdeveniments que estan a punt de passar.
  • Primer episodi: Tecmessa explica al cor les accions d'Àiax i intenta justificar-lo. Quan Àiax torna en si, se sent terriblement avergonyit i manifesta la intenció de suïcidar-se. Tecmessa li suplica que pensi en ella i el seu fill, però decidit a morir Àiax deixa el seu escut al nen com a herència i nomena el seu mig germà Teucre com a tutor.
  • Primera estança de cor: el cor lamenta la situació en què es troba Àiax.
  • Segon episodi:un Àiax devastat fa un monòleg reconeixent els seus errors en el que sembla desestimar la idea del suïcidi.
  • Segona estança de cor: el cor celebra l'aparent canvi de pensament d'Àiax.
  • Tercer episodi: Apareix un missatge anunciant l'arribada de Teucre al campament grec i advertint de la profecia de Calcant, però Àiax ja ha marxat.
  • Interludi: Àiax clava l'espasa a terra i demana als déus que el deixin complir la seva voluntat.
  • Segon càntic del cor: els mariners i Tecmessa corren a buscar Àiax, però ja el troben mort travessat per la seva pròpia espasa.
  • Quart episodi: Teucre es dol per la mort del seu germà i es disposa a enterrar-lo, però Menelau s'hi oposa i esclata una discussió entre tots dos.
  • Tercera estança del cor: Adolorits i sense lideratge, els salamins manifesten el desig tornar a casa.
  • Escena final: Agamèmnon sembla decantar-se per donar la raó al seu germà Menelau, però Ulisses l'acaba convencent de permetre l'enterrament.[2]

Temàtica

[modifica]

Una discussió sobre la conveniència de permetre l'enterrament d'un home deshonorat ja va ser la base de l'argument d'Antígona, una altra de les obres primerenques de Sòfocles.

D'altres temes presents a l'obra són la caiguda i la rehabilitació de l'heroi, i la substitució d'un codi moral basat en la força i l'honor (Àiax) per un de basat en l'enginy (Ulisses).

L'Àiax que mostra Sòfocles és força diferent al que apareix a la Ilíada homèrica. La irracionalitat i la violència descontrolada per no haver obtingut l'armadura d'Aquil·les que dominen l'heroi a la tragèdia contrasta amb el líder coratjós, respectat i pragmàtic que descriu Homer.[2]

Traducció al català

[modifica]

Àiax va ser traduïda al català per Carles Riba l'any 1959.

Referències

[modifica]
  1. Easterling, P. E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 328, 346. ISBN 842491421X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Sòfocles; Traducció de Carles Riba. «Notícia preliminar». A: Tragèdies, volum II: Àiax, Edip Rei. Barcelona: Fundació Bernat metge, 1959, p. 17-35, 37.